Panavia Tornado

Panavia Tornado

Tipus	avió de combat multi-rol terrestre, caçabombarder i avió d’atac/reconeixement
Fabricant	Panavia Aircraft GmbH (en)
Estat	Itàlia
Primer vol	14 agost 1974
Dimensions	5,95 () × 16,7 () m
Abast	2.780 km
Sostre de vol	15.240 metres
En servei	1980  –
Operador/s	Royal Air Force    Luftwaffe    Deutsche Marine    Aeronautica Militare Italiana    Força Aèria Reial de l'Aràbia Saudita
Configuració d'ala	monoplà
Construïts	992

El Panavia Tornado és un avió de combat bimotor amb ala de geometria variable que va ser desenvolupat conjuntament pel Regne Unit, Alemanya Occidental i Itàlia els anys 1970. Es van crear tres versions principals d'aquest avió: el caça bombarder Tornado IDS, l'avió de supressió de defenses aèries enemigues Tornado ECR i l'interceptor Tornado ADV.

El Tornado va ser desenvolupat i fabricat per Panavia Aircraft GmbH, un consorci trinacional format per les empreses British Aerospace (anteriorment British Aircraft Corporation) del Regne Unit, MBB d'Alemanya i Alenia Aeronautica d'Itàlia. El seu primer vol va tenir lloc el 14 d'agost de 1974, entrant en servei entre 1979 i 1980. A causa del seu caràcter polivalent, va ser capaç de reemplaçar a diversos models diferents d'aeronaus en les forces aèries que el van adoptar. La Real Força Aèria Saudita va ser l'únic operador d'exportació del Tornado a part de les forces aèries dels països socis. Després de l'entrada en servei de l'avió, la col·laboració també s'ha mantingut amb l'engegada d'una unitat d'entrenament i avaluació trinacional (Tri-National Tornado Training Establishment) a la base de la RAF Cottesmore, Anglaterra.

El Tornado es va estrenar en combat el 1991 durant la Guerra del Golf amb la Real Força Aèria (RAF) britànica, amb l'Aeronàutica Militar Italiana i també amb la Real Força Aèria Saudita, on va dur a terme nombroses missions d'atac mitjançant incursions a baixa altitud. També va ser àmpliament usat en conflictes posteriors com la Guerra de Bòsnia, la Guerra de Kosovo, la Guerra de l'Iraq o l'intervenció militar a Líbia de 2011, així com en missions a l'Afganistan i el Iemen. En total, incloent totes les versions fabricades per als tres socis del programa i per Aràbia Saudita, s'han fabricat 991 exemplars.